Carme Barba, Sebastià Capella. Equip de la Comunitat de WebQuest.
Editorial Graó. maig 2010
Joan Domènech Francesch
Editorial Graó. Micro-Macro Referències 9
gener 2010
Gianfranco Zavalloni.
Editorial Graó. Micro-Macro Refererencias 31
dissabte, 30 de juliol del 2011
LLIBRES RECOMANATS
Carme Barba, Sebastià Capella. Equip de la Comunitat de WebQuest.
Editorial Graó. maig 2010
Joan Domènech Francesch
Editorial Graó. Micro-Macro Referències 9
gener 2010
Gianfranco Zavalloni.
Editorial Graó. Micro-Macro Refererencias 31
dimarts, 26 de juliol del 2011
Educ@cioaldia: TREBALLAR AMB RECURSOS TIC A L'AULA
Educ@cioaldia: TREBALLAR AMB RECURSOS TIC A L'AULA: "Aquestes són unes reflexions personals de com es pot treballar amb recursos TIC a l'aula, fetes a partir de l'experiència personal com a d..."
divendres, 22 de juliol del 2011
TREBALLAR AMB RECURSOS TIC A L'AULA
Aquestes són unes reflexions personals de com es pot treballar amb recursos TIC a l'aula, fetes a partir de l'experiència personal com a docent i de la lectura de documents pedagògics que han arribat ales meves mans.
Per què treballar amb noves metodologies i amb noves tecnologies?
Estem preparant alumnes del segle XXI, alumnes que es mouen diàriament per la xarxa, alumnes acostumats a fer servir tecnologia.
Els joves entre 10-15 anys : 94% utilitza diàriament PC, un 82% es connecta a Internet diàriament, un 50% xarxes socials diàriament.
Utilitzen Internet per cercar informació, per comunicar-se i cada cop més per crear produccions pròpies.
Partint d’aquesta realitat ens podem preguntar:
- Poden ser alumnes que utilitzin la tecnologia per aprendre?
- Estem utilitzant les metodologies adequades a la seva realitat?
Alumnes del segle XXI, amb metodologies del segle XX?
Fins ara la metodologia només es basava en els llibres de text, o en la transmissió de coneixements del professor a l’alumne.
El llibre de text ens marca: què fer a classe? què avaluar? quan s’han de fer les activitats? com fer la classe?... On és l’iniciativa de l’alumne? On és l’iniciativa del professor?.
Hi ha pedagogs que insisteixen en que els llibres de text maten la creativitat dels alumnes i també la dels mestres. Potser tenen raó.
En el segle XXI, l’accés a Internet, ens proporciona una font de recursos il·limitats. Cal aprofitar el seu potencial ens les classes. Una classe de Naturals amb accés a la xarxa potser molt més atractiva?. Una classe de Mates amb exercicis amb autoavaluacions, potser més “rentable” que un exercici a la llibreta?.
Cal utilitzar les noves tecnologies a l’aula, però cal tenir en compte que no podem fer les classes com abans, cal canviar les metodologies, les metodologies d’aprenentatge.
Cal tenir molt present unes idees bàsiques, abans de plantejar quines estratègies o metodologies emprarem.
- Les noves tecnologies ens proporcionen treballar amb noves metodologies educatives , que facilitin l’aprenentatge de les competències bàsiques.
- El llibre de text no potser l’única font d’informació.
- Les classes magistrals han perdut el seu sentit.
- L’alumne ha de ser protagonista del seu aprenentatge. Cal donar autonomia per a què l’alumne pugui aprendre i aplicar els coneixements.
- Cal facilitar el treball cooperatiu, s’aprèn “ fent amb els altres”.
- El professor és l’orientador de l’aprenentatge. Cal un canvi en el rol del professor.
Estem davant d’una INNOVACIÓ DISRUPTIVA de l’educació.
Una Innovació en l’educació, com va succeir amb l’ innovació de l’impremta, o amb la màquina de vapor.
Necessitem estar disposats a assumir aquest canvi, a adquirir una formació paral·lela a la nostra formació inicial dins de la nostra especialitat, necessitem estar formats en Competència digital.
Cal formar als professors en Competència Digital. Actualment es parla de l’existència de 5 nivells de competència digital en educadors:
1. Iniciació: Es comença a treballar amb PC.
2. Assimilació: Ús de PDI com a pissarra tradicional.
3. Adopció: Els alumnes comencen a utilitzar l’ordinador a classe per fer tasques que abans es feien en paper.
4. Absorció: Els professors apliquen altres metodologies TIC i creen els seus propis recursos educatius.
5. Innovació: El professor crea una nova metodologia. Innovació
L’adquisició d’aquesta competència per part del professorat és lenta. Cadascú té el seu ritme, el que es innegable que tots em d’entrar en aquest món.
La majoria dels educadors disposen de comptes en alguna xarxa social, consulten blocs, cerquen informació en wikis. Per què no utilitzem aquests recursos en les nostres classes? Per què no fem que aquests recursos siguin les nostres classes?
Actualment s’està introduint el concepte dels ENTORNS PERSONALS D’APRENENTATGE ( PLE, personal learning ennviroment).
Un Ple és la gestió d’Internet i de les seves eines web 2.0 per aprendre. La majoria dels coneixements són apresos d’una manera informal, la majoria utilitzant la xarxa.
Cada persona té el seu PLE. Cal poder utilitzar aquest PLE en les nostres classes, i ensenyar als alumnes a elaborar el seu propi.
Els recursos TIC no asseguren els aprenentatges, la seva eficàcia depèn de les metodologies i la seva adequació als alumnes.
Passem de les TIC a les TAC, a les tècniques d’aprenentatge i coneixement. No serveix de res dominar programes informàtics, eines web 2.0, tenir llibres digitals, sino s’utilitzen per millorar l’aprenentatge i l’adquisició de coneixements.
Com treballar a l’aula?
Com s’ha introduït al principi, ens cal un canvi en la metodologia d’aprenentatge dels alumnes, un canvi en el rol de l’educador i, principalment un canvi en el concepte d’avaluació d’aquest aprenentatge.
Per treballar amb noves tecnologies a l’aprenentatge necessitem oferir als nostres alumnes: espais on trobar els continguts, aplicar noves metodologies d’aprenentatge i utilitzar nous formats d’avaluació.
1. Espais de continguts
- Plataformes e-learning (Espais Virtuals d’Aprenentatges): clickedu, google sites i wikis.
Es necessari disposar d’un espai on es dipositen els continguts ( o recursos), es a dir el “QUÈ ENSENYAR?”.
Els Continguts són els marcats en els temaris de la LOE i en el Projecte Educatiu del Centre (PCC).
Quins espais disposem per recopilar continguts?
- Plataforma Clickedu:
Calendari: recordatoris de entrega de feines, i de proves.
Pou: entrega de treballs.
Treballs compartits: Per fer treballs conjunts a distància, es pot utilitzar per fer valoracions de treballs cooperatius.
Text avaluatius: permet fer qüestionaris tipus text.
Recomanacions i centres d’interés: Penjar recursos, vídeos, documents......
Sessions: permet tenir feta la programació diària de la classe. Els alumnes estan informats del contingut de la sessió de classe.
- Google sites:
Es poden crear espais webs propis del professor o de la classe, on es poden penjar recursos.
Per exemple s’ha creat dos espais webs on es poden penjar recursos web per treballar a les classes de Matemàtiques i de Naturals.
En aquests casos l’accés és per al professorat.
- WIKIS:
Una wiki és un espai virtual on els alumnes poden:
- Accedir a recursos penjats pel professor, i els alumnes mateixos poden editar, penjar recursos, que es poden utilitzar a les classes.
- Participar en discussions, fòrums plantejats pel professor.
- Penjar els seus treballs per compartir-los amb els companys.
- Treballar amb recursos web 2.0.
De cada unitat didàctica, s’obre una pàgina on es penjaran tots els recursos necessaris: apunts, webs d’interès, vídeos, activitats.......
Es pot comprovar en les estadístiques la participació dels alumnes, i el nombre de visites.
És un espai on els alumnes podem donar a conèixer els seus treballs al món, no queden en un paper arxivat.
Cal potenciar una eina important que ens dona la web: la COMUNICACIÓ, comunicació entre alumnes, entre alumnes i professorat, i donar a conèixer el seu aprenentatge a la xarxa ( no queda en un paper arxivat o a la paperera).
2. Metodologies.
Les metodologies responen a la pregunta: COM ENSENYAR?.
Amb les noves tecnologies no podem continuant utilitzant únicament les metodologies que s’aplicaven amb els llibres de text i els exercicis a la llibreta. Cal un canvi en les metodologies d’aprenentatge.
Cal aprofitar metodologies on el treball cooperatiu sigui el principal eix central. També cal potenciar el treball individual en el moment d’aprofundir l’adquisició de coneixements, ( 1/3 explicacions, 1/3 treball individual, 1/3 treball cooperatiu).
Cal evitar el “ qui millor repeteix el llibre o el que ha explicat el professor, aprova” i “ si m’entregues aquests exercicis aproves”. Cal potenciar l’adquisició de les competències bàsiques.
L’ús de noves metodologies com WebQuest, Aprenentatge per problemes, Aprenentatges per projectes, Caceres del Tresor, Geolocalització... facilita el treball de continguts competencials
L’ideal seria l’elaboració pròpia de continguts per part del professorat, sinó és possible hi ha una gran varietat de recursos penjats per Internet ( alguns d’aquest es poden penjar en l’espai web creat per a l’àrea).
El paper de l’educador passa a ser, d’orientador de la recerca, fer suggeriments en l’elaboració de les tasques i fer una part de l’avaluació. És el dinamitzador dels treballs.
A continuació exposo diferents metodologies aplicables a les classes de Naturals o Matemàtiques.
· WEBQUEST: metodologia en grups cooperatius basada en l’elaboració d’una tasca final, a partir de les adreces proposades pel professor. Recerca guiada.
· Aprenentatge basat en problemes: metodologia on es combina treball individual, i treball cooperatiu. On es treballa un tema a partir de problemes reals de la vida ordinària. La recerca és oberta, els alumnes comparteixen les seves recerques per millorar la seva recerca. En grup s’elabora una tasca final relacionada amb el problema plantejat.
· Aprenentatge per projectes: els alumnes trien quin tema volen investigar, elaboren un índex i realitzen la recerca d’informació. La tasca final és una exposició oral.
No cal dir que paral·lelament als treballs cooperatius, és necessari l’ introducció de conceptes per part del professorat i el treball individual en forma d’activitats escrites, interactives , mapes conceptuals.........
· Un recurs que cal mantenir és la Llibreta, El treball individual dels alumnes ha de quedar registrat en la llibreta, especialment a l’àrea de Matemàtiques. Els exercicis del llibre o els exercicis fets a classe s’han de fer a la llibreta, per poder corregir-los. Suggerim una llibreta que es pugui utilitzar al llarg de dos cursos, per mantenir una línia d’aprenentatge, per donar continuïtat al temari del cicle.
3. AVALUACIÓ
Necessitem Instruments de QUÈ? QUAN? I COM AVALUAR?
L’Avaluació ha de ser formativa, diària, individualitzada, on cal avaluar l’adquisició de competències bàsiques.
L’avaluació cal realitzar-la entre el professor i els alumnes.
Els alumnes han de conèixer des de el principi dels projectes o treballs com s’avaluarà el seu aprenentatge. Han d’estar al corrent de la seva evolució. No podem pretendre que millorin només al terminar els trimestres.
L’avaluació tradicional prioritza les proves escrites, que consisteixen bàsicament a contestar preguntes, i que, entre molts altres aspectes negatius, no permet saber si l’alumne/a és capaç d’aplicar aquests coneixements a situacions reals.
Cal prioritzar el treball diari dels alumnes, un treball finalitzat amb un producte final elaborat a partir del seu aprenentatge. Cal avaluar el que sabem fer no el que sabem, per tant cal elaborar mitjans d’avaluació mentre l’alumne realitza el seu aprenentatge.
Cal potenciar una avaluació basada en l’aprenentatge i no en una avaluació basada en l’entrega de treballs o en el resultat de proves escrites
Hi ha diferents eines d’avaluació:
- Rúbriques d’avaluació: Graelles on s’avaluen diferents ítems de les WQ, ABP, projectes...
| Exemples de rúbrica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
- E- Port foli: Recull per part de l’alumne dels seus millors treballs, recerques, i exercicis.
Existeixen diferents sistemes per crear un e-portfoli , es pot crear una carpeta a l’ordinador, es pot crear un espai web, un bloc personal.....
- Publicació en WIKI de l’aula: els alumnes pengen treballs, i recursos, qualsevol participació es valorada pel professor.
Els treballs penjats a la wiki podrien ser comentats pels seus companys.
- Avaluacions de les exposicions orals: Després d’una exposició oral el professor dóna la seva opinió i posteriorment els alumnes de la classe la seva valoració. El grup que ha fet l’exposició també s’avaluen. Es pot utilitzar una graella de valoració.
- Llibreta de classe: Cal fer un seguiment del treball a la llibreta.
Els criteris d’avaluació trimestrals s’han de centrar en aquest mitjans d’avaluació. Si s’ha realitzat una avaluació continuada i participativa amb l’alumne, possiblement l’alumne serà conscient del seu aprenentatge i no quedarà la certificació només en mans del professorat.
CONCLUSIONS
Estem davant d’un període de canvi en l’Educació, un període d’innovació disruptiva en la nostra feina. Cal assumir aquest canvi.
Us imagineu un metge que en el segle XXI utilitzi eines d’inici del segle XX? Us imagineu un mecànic de cotxes de F1 amb només coneixements dels primers cotxes del segle XX?.
Us imagineu un mestre, fem classes i explicant a alumnes que viuen en un món digital, ,com inici del segle XX?.
Cal fer un canvi cap a l’educació del segle XXI ( i ja estem en la segona dècada).
Aquesta és una proposta de com es pot treballar a l’aula. Una proposta de treball centrada en les assignatures de Naturals i de Matemàtiques, una proposta elaborada a partir de l’experiència del curs 2010-2011.
Cal tenir present que per poder implantar projectes 1x1 o educat 2.0, cal potenciar la FORMACIÓ del professorat. Formació reglada, oficial, dirigida pel centre, i una formació informal realitzada pel propi educador a partir de les seves necessitats.
Cal arriscar-se a innovar, cal provar, cal fer recerca de recursos, aprendre noves metodologies. Com podem fer les classes iguals que fa 15 anys? I com fa 10 anys? O com fa 5 anys?.....
Cal saber “respirar” com està l’ambient en el món educatiu, cal sortir de les aules del centre. Cal contactar amb altres educadors, consultar webs, blocs.... Aprendre dels altres. Cal explicar experiències....
Una recomanació és la pàgina web “De mestre @ mestre”, on es poden trobar recursos, metodologies....
Innovar en les nostres classes, no és perdre temps, es invertir temps en l’aprenentatge dels nostres alumnes. Clar que cal dedicar més temps a la preparació de les classes o a l’elaboració de recursos, però possiblement les classes seran més profitoses, la participació i motivació dels alumnes serà diferent.
Pep Paunero
Subscriure's a:
Missatges (Atom)